Branca rompuda pel vent espectral
-un dia plena de fulles i rama!-
dona'ns la flama, la flama, la flama
no de cap negra foguera del mal,
sinó la flama del foc de Nadal.
Tú, vent gelin, el que fibla i somica,
no véus amb rúfol missatge del mal;
cara a la llar fas un poc de musica
en tot forat assajant una mica
els flabiols de na nit de Nadal.
Balba enyorança, nefrada recança,
vegeu:de nit els estels van mostrant-se;
ah,no us pertoca de caure al fondal,
sinó d'aprendre la dansa,la dansa,la dansa
d'angels i sants en la nit de Nadal.
(JOSEP CARNER)
